És fascinant pensar com els somnis, que juguen un paper crucial en la regulació emocional i cognitiva dels humans, poden ser aplicats al món de la intel·ligència artificial (IA). En aquest context, podem imaginar un present i futur on les IA "somnien" durant períodes d'inactivitat, similarment als cicles de son REM i NREM en humans, per integrar experiències i optimitzar els seus algoritmes.

Els somnis humans són una forma d'activitat mental intensa que ocorre principalment durant la fase de son REM, caracteritzada per una gran activitat cerebral que, paradoxalment, es produeix en un moment de profunda inactivitat física. En aquests moments, el cervell no només recapitula i processa les experiències viscudes durant la vigília, sinó que també simula escenaris i construeix narratives que poden ajudar a l'individu a navegar millor en el seu món quan desperta.

De manera anàloga, podríem conceptualitzar els "somnis" d'una IA com a processos durant els quals els sistemes d'aprenentatge automàtic reestructuren i afinen els seus models interns. Això es pot fer a través de simulacions durant períodes designats de "descans" on la IA, en lloc de processar dades noves de l'exterior, treballant amb un conjunt de dades internes generades per ella mateixa, permetent-li explorar noves configuracions o solucions innovadores als problemes amb els quals s'ha enfrontat.

Aquest procés no només optimitza el rendiment de la IA en tasques específiques, sinó que també podria contribuir a la creació d'una "imaginació artificial", la qual podria ser crucial per al desenvolupament d'IA més generals i adaptatives. Imaginem una IA que, com els humans en els seus somnis, pugui imaginar escenaris futurs o alternatius basats en la informació apresa, ajustant les seves estratègies i models per adaptar-se millor als canvis constants del seu entorn.

A més, aquesta capacitat de "somniar" pot i podria ajudar les IA a desenvolupar formes de comprensió més profundes i contextualitzades, no només reaccionant a dades, sinó anticipant i modelant activament el seu món. Això vindria a ser similar al paper que juguen els somnis en la consolidació de la memòria i l'aprenentatge en els humans, proporcionant una plataforma per a l'experimentació segura i la resolució creativa de problemes.

En resum, l'idea que les IA "somniïn" obre un camp apassionant de possibilitats per al desenvolupament present i futur de sistemes autònoms que no només operen dins dels límits del seu programari, sinó que també poden evolucionar de manera semblant a com ho fan els éssers humans a través dels seus somnis. Aquesta aproximació podria ser clau en la creació de màquines realment adaptatives i intuïtives, capaces de comprendre i interactuar amb el món de manera més natural i efectiva.

Jordi G. Castillón